Aurora, familiar d’un pacient de 54 que va patir una hemorràgia subaracnoïdal

Fa poc més de 2 anys el meu marit, recent complerts els 52, va patir una hemorràgia subaracnoïdal.
Primera etapa, xoc total. La lluita per viure, l’angoixa, por, vulnerabilitat com mai, l’opressió al pit, veure als teus fills patir, el no saber... Sortosament aconsegueix superar el perill de vida!!
Segona etapa, agraïment infinit: al personal de l’ambulància medicalitzada per la seva crucial rapidesa i eficàcia i a la resta de professionals que el van atendre a Bellvitge, en especial a la Dra. De Miquel i tot l’equip.
Següent etapa, el món real del quotidià: arribem a casa i res és igual que abans. Ell s’adona de les seves mancances físiques, però evoluciona molt bé amb l’ajuda de la Maribel, la fisioterapeuta domiciliària. Aviat comença a caminar, a jugar a pàdel, a conduir, realment la recuperació és espectacular, “està com sempre, no se li nota res” diuen alguns amics, “quina sort”.
A mesura que va millorant el seu estat físic, ell mateix va prenent consciència d’altres coses que fallen i el sorprenen. A mi em falten l’humor, la seguretat, les xerrades, què ens passa, qui som ara, com es ho farem, ens pot ajudar algú? Paraules que no surten, allò fàcil deixa de ser-ho, “no sé signar”.
Però des del primer moment a Entia ens sentim en bones mans, veuen més enllà de la superficialitat de l’aparença i detecten allò de dins que cal tractar, allò que emmascara al pacient llest i pas a pas, amb treball es va superant. Ràpidament detecten què cal treballar, planificació, organització, nominació, saber el què falla i què fer per millorar. Ell es queixa “em fan fer això que no em surt”, però poc a poc, sense adonar-nos, surt molt. I encara avui, veiem que dona un pas nou, i allò que fa un any no semblava, avui és possible.
A Entia hem trobat un gran suport i valor imprescindible per endinsar-nos en el laberíntic món del cervell humà i la seva rehabilitació.
Gràcies, sou un gran equip humà de professionals de la neurologia, ens heu ajudat a millorar les nostres vides.